Enguany es compleix el 25 aniversari del Dansàneu, motiu pel qual creiem que està més que
justificat orientar ja jornada de recerca i arxius a la dansa. És el nostre homenatge a
l’esdeveniment que ja forma part del calendari festiu de les Valls d’Àneu.
El Dansàneu va néixer com a punt de trobada d’aquella vent vinculada i interessada amb tot
allò que envolta la dansa tradicional, i s’ha convertit en una festa de referència a nivell català
de música i balls tradicionals, d’estudi, de debat, de recuperació, de difusió i també de creació
de dansa. Però sobretot ha esdevingut un espai de creació artística i de fusió entre diferents
cultures a partir de la dansa com a nexe.
La dansa és un fet cultural, entès com una expressió corporal que vincula de manera festiva les
persones en les respectives comunitats, ja que en facilita la comunicació, la cohesió i crea un
sentiment de pertinença i per tant també és un element identitari de primer ordre.
La dansa, sobretot si parlem de dansa tradicional, forma part indissociable de la festa, i com a
patrimoni immaterial també és filla d’un temps i d’un espai, sotmesa al context social i festiu
que li dóna vida. Així, la dansa no és aliena a l’evolució i als constants canvis de la societat, sinó
que, com a expressió viva que és, algunes danses acaben morint i desapareixent, mentre que
d’altres, gairebé extingides, reneixen per tornar a esdevenir signes identitaris per les
comunitats que les ballen.
En aquesta jornada de recerca i arxius ens volem centrar en tota aquella tasca d’estudi i
d’investigació que vincula la dansa a un indret i a un context històric i social, que n’interpreta
el simbolisme implícit i que fins i tot ha estat capaç de recuperar els passos perduts en el
temps fins tornar-la a ballar.